La traviata és una òpera dividida en tres actes amb música de un gran compositor del Romanticisme com és Giuseppe Verdi. Aquesta òpera està ambientada a Paris.
El argument és, era la nit en una festa, l'alfredo un home veu a la Violetta i s'enamora ràpidament. Aquesta festa segueix quan ella no vol ballar perquè no és troba bé i Alfredo es queda amb ella. La Violetta també s'enamora d'ell va deixar totes les festes i va anar a viure al camp per a ell. Un dia el pare de l'Alfredo, Giorgio Germont, li diu a la Violetta que el deixi i que torni a la ciutat. El pare se'n apanedeix de lo que li va dir a ella i li confessa tot al seu fill, Alfredo, i li explica que la va obligar a que li deixès. Tot acaba tràgicament quan l'Alfredo va a buscar a la Violetta i aquella mateixa nit ella mora als braços d'ell.
El Romanticisme s'estén desde el 1810 al 1910, un període de deu anys. Aquesta época apareix després de la Revolució Francesa que era en el segle XIX. L'artista romàntic és sentia lliure, admirat i reconegut, i també superior.
Tots aquests artístes romàntics és coneixien entre ells. En l'art defensaven entre altres l'alliberament de la persona, el valor dels sentiments per sobre de la raó i també la sensibilitat de l'artista. En resum l'artista romàntic és deix emportar per els sentiments, volen innovar i experimentar diferents coses.
La música també expressava molt els sentiments del music. Les característiques més generals eren:
-En la melodia: el gran poder expressiu i utilitzaven melodies populars.
-El ritme era lliure: usaven el rubato.
-La dinàmica i el tempo eren flexibles.
-La textura homofònica.
-El timbre orquestral era potent.
-Les temàtiques anaven relacionades amb: la natura, els sentiments personals, paisatges exòtics...
En el romanticisme va ser molt important l'orquesta on hi es perfeccinen els instruments i apareix el director d'orquesta.
El intrument d'exèl.lència en aquest període és el piano on hi destaquen diferents compositors com Robert Shumann.
Els gèneres musicals que hi han en la orquestra el poema simfònic i lòpera, i en canvi en l'íntim el lied.
Actors principals: Edward Allen Harris (Ludwig van Beethoven), Diane Heidkrüger (Anna Holtz) i Matthew William Goode (Martin Bauer), Ralph Riach (Wenzel Sclemmer), Phyllida Law (Mare Canisus), Joe Anderson (Karl van Beethoven).
El any en que es va filmar: En 2006.
Duració: 104 minuts aprox.
Autor de la música: Maggie Rodford
Gènere: Drama.
País: Alemanya.
Argument de la pel·lícula
Anna, vol ser una compositora d’èxit, però no poc aconseguir-ho ella sola, i ho intenta a Viena. Ella estudia en un conservatori de música i té una recomanació per treballar en una editorial molt coneguda. Més tard ella fa que pugui treballar amb un músic molt bo com era Beethoven, en el moment en que està acabant la Novena Simfonia. Al passar el temps l’Anna mostra els seus dots davant la música. Beethoven finalment l’accepta com a copista i cada vegada neix entre ells una bona relació. Ell al ser sord té l’ajuda d’ella a que tot vagi bé en un dels seus concerts, en que ella li dirigeix a ell per tal que no s’equivoqui.
Anàlisis del moment històric
El moment històric és reflecteix molt en la pel·lícula, ja que l’home és romàntic. Una de les característiques que és fa servir en la film es quan Beethoven va a espais naturals a inspirar-se en fer noves composicions. Aquests espais rurals són boscos, amb poca llum i sobretot solitaris. En quan al actor està ben caracteritzat ja que té mal geni, sempre vol estar sol, es molt desagraït amb les persones i sempre tothom ha de fer el que ell vol, com per exemple el seu nebot que el fa tocar el piano perquè ell ho vol... Però això si, té també un costat sensible que ho acaba mostrant a l’Anna. També té sentiments religiosos.
Anàlisis de la música
En la pel·lícula em pogut escoltar moltes de les simfonies de Beethoven.
A continuació es poden veure:
·Quartet de cordes N º 15 en La menor: òpera 132.
·Sonata número 14, Opus 27 número 2 també denominada Cla de lluna.
·Sonata per a violí N º 7 en Do menor: òpera 30.
·Quartet de cordes N º 16 en Fa major: òpera135.
·Simfonia n º 9 en Re menor.
·Sonata per a piano N º 5 en Do menor: òpera 10.
·Cadena de quadrants N º 14 en Do sostingut menor.
·Gran Fuga en bemoll major: òpera 133.
·Quartet de cordes N º 9 en Do major: òpera 59.
·Sonata per a piano N º 32 en Do menor: òpera 111.
